1. L’alcadessa Ada Colau i el seu tinent alcalde Jaume Asens, supeditats a Podemos, justifiquen el “no” de Barcelona en Comú a l’adhesió a l’AMI  (Associació de Municipis per la Independència) amb un discurs pueril, reaccionari i anticlerical del segle XIX.

2. L’exposició d’Asens al ple municipal mostra una alarmant pobresa argumental en un càrrec  públic. “Entre els objectius de l’AMI –diu amb to pedant- hi ha una exaltació de les excel·lències espirituals que tenen a veure amb la defensa d’una mística i de l’imaginari d’una Catalunya romàntica, clerical, la Catalunya de Cambó, de Torras i Bages, de Jacint Verdaguer. I tenen poc a veure amb la Catalunya popular que defensa els valors republicans de la llibertat, de la justícia, de la igualtat, la Catalunya de Salvador Seguí, d’Andreu Nin, de Companys o de tants altres”.

3. El discurs d’Asens, aparentment progre i radical, és tant delirant que només es aplaudit per la dreta dura espanyolista del PP, de Ciudadanos i de l’únic regidor de la desnaturalitzada Unió duranista. El discurs és tant delirant que ha trobat el rebuig contundent dels Convergents i d’ERC, que configuren Junt s pel Si, i de la CUP. La postura de Colau i Asens també és sectària perquè no vol una Catalunya sobirana en que hi convisqui tothom. Francesc Cambó i Salvador Segui, Josep Torras i Bages i Andreu Nin, Jacint Verdaguer i Lluis Companys.

4. El discurs de Colau i Asens pretén liquidar fins i tot a persones compromeses en el procés sobiranista i en els àmbits eclesial, social i de solidaritat amb els més marginats. Persones, citant algunes amb ressò mediàtic, com el Pare Manel, Lucia Caram, Victòria Molins, Teresa Forcades. Elles i ells, i tants d’altres, han de sofrir les impertinències d’ultracatòlics com Jorge Fernández Diaz i i d’anticlericals del segle XIX com Jaume Asens. Curiosa coincidència.