1. La Unió de Josep Antoni Duran Lleida es mou amb el “seny” del Valle de los Caidos, gràcies a les seves noves relacions després de provocar la ruptura interna de l’autèntica Unió Democràtica i de la coalició CiU. ¡Quin menyspreu al democratacristià catalanista Manuel Carrasco i Formiguera, executat el 9 d’abril de 1938 pel franquisme a Burgos, a només 255 kilòmetres on la tenebrosa tomba faraònica seria anys després erigida pel dictador Francisco Franco!.
2. L’aparell estatal espanyol no enviarà guàrdies civils per escorcollar la seu del petit partit duranista que ara té l’objectiu de boicotejar amb “seny” el sobiranisme català democràtic i pacífic. Duran intensifica la relació amb Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz que, com ell, actuen contra el sobiranisme català. Fernández Díaz és un ultra catòlic –i un bon catòlic mai pot ser ultra- que acostuma a visitar el Valle de los Caidos.
3. Duran també intensifica la seva col·laboració amb Societat Civil Catalana (SCC), organització ben finançada vinculada a personatges i grups franquistes com la Fundación Francisco Franco que fa peregrinacions patriòtiques nostàlgiques al Valle de los Caidos. Alhora SCC expressa el seu menyspreu vers Montserrat i el que el monestir benedictí significa en la vida eclesial i cívica de Catalunya.
4. L’esperit del Valle de los Caidos inspira la presentació d’un llibre de Mariano Gomà organitzat per SCC. Gomà presenta el procés sobiranista com una bogeria col·lectiva basada en la supèrbia i les ànsies de poder. El número 2 de la candidatura d’Unió per Barcelona, Martin Rodríguez Sol, hi assisteix en nom de Duran.
5. La bona relació entre Duran i SCC s’està tramant des d’abans de la ruptura d’Unió Democràtica. El fundador de SCC, l’ultra José Ramon Bosch, va elogiar al seu dia la plataforma Construïm impulsada per Duran i va dir que “Duran es una bona aposta de futur per plantar cara al sobiranisme”. El fet és que organitzacions ultra espanyolistes fan servir com eslògan el mateix lema electoral de la Unió de Duran. El partit duranista parla de “seny”. SCC parla de “Recuperem el seny, recuperem la senyera”. Dolça Catalunya, promoguda per l’ala encara més dura de la ja prou dura Societat Civil Catalana, parla de “Seny para catalanes”.
.