1. L’Emili és un cristià català que no es independentista. Escriu aquest WhatsApp: “Hola, Oriol. Què tal? Escolta, si vols ja quedarem un dia i debatem sobre el procés sobiranista! Pel Twitter em fa mandra”. N’afegeix un altre: “Ah, i que consti que jo no sóc indepe, i això no vol dir que vagi en contra de Catalunya. Bona nit”.

2. Li envio uns breus WhatsApp: “Quan vulguis. Hi ha catalans i espanyols que son sobiranistes catalans (…) Hi ha catalans que són sobiranistes espanyols (…) Penso que una Espanya sobirana i una Catalunya sobirana poden mantenir una relació entre iguals que seria més lliure i més solidària (…) La relació entre ambdues sobiranies seria millor que en la actual situació de dependència de Catalunya respecte Espanya (…) Dius que no vas contra Catalunya. ¿Cal que et digui que jo no vaig contra la democràcia ni contra Catalunya? (…) Queda clar que com sobiranista català no vaig contra Espanya”.

3. El sobiranisme no va contra ningú. No trenca res. No aixeca cap frontera geogràfica, ni ideològica, ni social. El sobiranisme va a favor de tothom. És solidaritat. Els conciutadans establerts a Catalunya sortiran beneficiats en una Catalunya sobirana perquè les seves institucions podran administrar més i millor els propis recursos. Serà bo per tothom parli la llengua que parli, vingui d’on vingui, tingui la família on la tingui.

4. Una Catalunya sense estat propi queda lligada de mans i peus, sense capacitat de gestió, i no pot fer una autèntica política social i econòmica.

5. I un cristià sap que la Doctrina Social de l’Església, els documents eclesials, pontificis i de l’episcopat català promouen, avalen i defensen els drets de les persones i dels pobles. Entre aquests figura el dret de cada poble o nació a decidir el seu present i el seu futur. Catalunya no es una peculiaritat, ni una singularitat, ni una especificitat, ni una divisió administrativa. Catalunya és una comunitat nacional. Una nació. Un cristià sap que l’episcopat català dona fe de la realitat nacional de Catalunya de manera sistemàtica des de sempre. També des del seu document “Arrels cristianes de Catalunya” (1985)