1. La reunió del ministre Jorge Fernández Díaz amb el seu amic imputat Rodrigo Rato i les seves buides explicacions acaben d’enfonsar-lo com a candidat a ser ambaixador d’Espanya al Vaticà. No té ni tindrà el placet de la diplomàcia vaticana en la hipòtesi de que hi hagués un Govern del PP en la propera legislatura. Roma no veu bé l’actuació del ministre a Melilla respecte la immigració, ni el seu intent nacionalcatòlic d’interferir-se en els nomenaments episcopals, ni el seu ultracatolicisme tant allunyat de la vivència eclesial que propicia el Papa Francesc.
2. L’ultracatòlic Fernández Díaz provoca malestar en las bases catòliques que s’inspiren en l’esperit renovador del Vaticà II i també, a Catalunya, en el gran document episcopal “Arrels cristianes de Catalunya”. L’ultracatolicisme porta a Fernández Díaz a peregrinar al Valle de los Caídos, el monstruós monument de la dictadura franquista.
3. Fernández Díaz és acusat, al carrer i en seu parlamentària, de ser un ministre franquista per la seva trajectòria, el seu pensament i la seva actuació. I no ha tingut la valentia d’aclarir si ser qualificat de franquista és per ell un insult o un elogi.
4. Jorge Fernández Díaz, en la seva compareixença parlamentaria, ha intentat constantment desviar l’atenció per no parlar de la seva reunió amb Rato. Una de les seves ocurrències ha consistit en lamentar l’absència del difunt president Josep Tarradellas en la política catalana actual. Quina poca vergonya! Rato i Tarradellas no tenen res a veure entre si.
5. Una altra ocurrència del ministre ha estat la de parlar de la bandera nacional, referint-se a l’espanyola, com si Rato i Fernández Díaz haguessin parlat de banderes en la seva reunió. Potser el ministre, que ha perdut la credibilitat davant tothom, està pensant en prohibir que les estelades de Puerto Rico i Cuba onegin a Catalunya i als camps de futbol. Tot es possible, menys que un polític espanyol parli català a Catalunya. John Kerry, secretari d’estat des Estats Units, ha estat ara a Cuba on ha parlat en espanyol. El cap de Fernández Diaz, Mariano Rajoy, ve a Catalunya i no parla en català. Quin contrast! Quin menyspreu!. Es clar que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias fan el mateix que Rajoy. Tot val contra el sobiranisme català democràtic i pacífic. Es l’Espanya constitucional.