1. El nou bisbe de la diòcesi de Lleida, Salvador Giménez Valls, fins ara bisbe de Menorca, no coneix la diòcesi de Lleida. O com a mínim, és aliè a la realitat lleidatana.

2. El mateix bisbe Salvador ho reconeix en el missatge de salutació als seus nous diocesans pronunciat amb to cordial i en un perfecte català. “Estimats germans de la diòcesi de Lleida (…) M’incorporo a una Església amb una llarga història i una tradició singular (…) M’incorporo sense haver participat mai en el vostre camí particular. Podria dir que amb les meves mans buides de col·laboracions lleidatanes”.

3. Aquesta distància entre bisbe i diocesans és una de les causes que expliquen que la gent s’allunyi de l’estructura eclesial. Jesús mateix ja va reclamar, amb el llenguatge propi de la seva època, que el pastor ha de conèixer les seves ovelles per ser un bon pastor. El mecanisme de nomenaments episcopals a l’Església catòlica no és fidel a la paràbola del bon pastor.

4. Un bisbe que no coneix la seva diòcesi o que es alienígena no pot comprendre la realitat cultural, social, econòmica, institucional, política, religiosa i eclesial dels seus diocesans. El nou bisbe de Lleida prendrà possessió de la seu episcopal en el mateix setembre en que la nació catalana –perquè Catalunya és una nació, ¿oi bisbe Salvador?- està cridada a unes eleccions en que està en joc la seva sobirania. ¿Com transmetrà el bisbe Salvador el missatge evangèlic en una situació cívica i política tant apassionant i esperançada?

5. Hi ha unes dades d’especial interès en la biografia del bisbe Salvador Gimenez Valls. Va néixer a Mur d’Alcoi (Alacant) el 31 de maig de 1948. Ha estat bisbe auxiliar de València (2005) i de Menorca (des del 2009). Es a dir, a Catalunya hi ha un bisbe nascut a les Illes Balears (Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona) i tres bisbes nascuts al País Valencià (Agustí Cortés a Sant Feliu de Llobregat, Enric Benavent a Tortosa, Salvador Giménez Valls a Lleida que substitueix al també valencià Joan Piris). La diplomàcia episcopal vaticana considera que Catalunya forma part de la realitat dels Països Catalans. El Papa Francesc, però, hauria de conèixer que hi ha sacerdots del Principat que poden ser bons bisbes a Catalunya i ser bons pastors que coneixen molt bé les ovelles.