1. La Cope, cadena radiofònica de la Conferencia Episcopal Española, obra encara més la porta a fomentar el menyspreu i l’odi contra els catalans sobiranistes. El considerat moderat cardenal Ricardo Blázquez, actual president de la Conferencia, torna al període negre del cardenal Antonio Maria Rouco.
2. L’episcopat espanyol encomana al locutor Carlos Herrera que ocupi la franja matinal de la cadena. Blázquez dona “llibertat” a Herrera perquè jugui amb el seu propi “llenguatge” insultant i desqualificador. Això és així malgrat aquest estil no s’adequa als principis de l’emissora dels bisbes que teòricament indiquen que s’ha de fer un producte radiofònic basat en el respecte i la caritat cristiana.
3. Els bisbes espanyols, per tant, es posen informativament en mans de Carlos Herrera. L’experiència mostra que aquest personatge està obsessionat amb Catalunya, amb el catalanisme i, sobretot, amb el catalanisme que aspira a la sobirania de Catalunya per les vies democràtica i pacífica.
4. Segueixen algunes de les expressions emprades per aquest locutor. Sobre Artur Mas (CDC): “Mas es bipolar, políticament parlant (…) Seria d’allò més suggeridor veure el president de la Generalitat de Catalunya detingut per l’exèrcit espanyol”. Sobre Oriol Junqueras (ERC): “Junqueras és el grassonet feliç …) Qualsevol ximple de veritat es compara amb Gandhi i amb Luther King”. Sobre David Fernández (CUP): “Fernández es un energumen vestit de diputat perroflauta amb estètica de batasuno o de xulo de platja violent (….) Tot cretí té dret al seu minut de gloria”. Sobre el pacte CiU i ERC que marcava la data per la consulta sobiranista, el locutor en qui ara confien els bisbes va dir: “Ha nascut el nen, a veure si ara creix ràpid i el crucifiquem”.
5. Aquest llenguatge es com el de Federico Jiménez Losantos. Embruta lel periodisme, atempta contra la convivència i la dignitat de les persones, destrossa el missatge evangèlic, contradiu els esforços renovadors del Papa Francesc en els àmbits eclesial i social. Francesc defensa els drets dels pobles, i Catalunya és un poble. Escriu en la seva encíclica “Laudat si” (Lloat sigueu): “Fa falta incorporar la perspectiva dels drets dels pobles i cultures, i així entendre que el desenvolupament d’un grup social suposa un procés històric dins un context cultural i requereix el continu protagonisme dels sectors socials locals des de la seva pròpia cultura”.
6. Els bisbes catalans han de plantar cara a aquesta programació matinal de la cadena episcopal espanyola. Plantar cara amb arguments evangèlics no és greu. El que és greu, molt greu, es que l’episcopat espanyol impulsi o toleri que la seva cadena incrementi encara més l’insult, la desqualificació, la manipulació enlloc de promoure el respecte, la comprensió i el diàleg.