1. Els pares de l’(ex) monja Teresa Forcades (Barcelona, 1966) es varen divorciar quan ella tenia onze anys. El seu pare, ateu, tenia una expressió molt seva: “Gràcies a Déu, sóc ateu”. Teresa, als 15 anys, es sentia indignada perquè mai fins llavors li havien explicat res de Jesús, els Evangelis o Déu. Estudia medicina a Barcelona, Nova York, Harward. Entra al monestir de Sant Benet de Montserrat l’1 de setembre del 1997. “Jesús és l’interlocutor principal de la meva vida”, segons cita textual. La seva activitat pública i mediàtica en medicina, en teologia i en activisme polític és cada vegada més intens. Lidera el moviment Procés Constituent amb la voluntat d’encapsar-lo en les eleccions catalanes del 27 de setembre. La seva ideologia ja consta en “Converses amb Teresa Forcades” (juny del 2002) d’Eulàlia Tort, periodista especialitzada en la relació entre cultura i religió.
2. Sobre les vacunes, Forcades afirma: “Jo estic totalment en contra de la vacunació obligatòria perquè és una pèrdua de llibertat política molt perillosa. Tant els que es volen vacunar de tot, com els que no es volen vacunar de res, haurien d’estat d’acord en que no s’obligui a ningú a vacunar-se en contra de la seva voluntat”.
3. Sobre el president Hugo Chàvez, Forcades confessa: “Algunes de les visions polítiques que tinc avui han estat influïdes per la meva experiència a Veneçuela (…) Crec que no hi ha cap líder contemporani europeu que tingui la cultura que té Hugo Chávez (…) És conscient que no sap què és en realitat el nou socialisme que propugna però el que és segur és que el sistema neoliberal ha de ser desmantellat amb urgència. Un nou sistema polític està naixent i ha de créixer sense dogmatismes, però amb una opció clara per la justícia i per la llibertat per a tothom (…) No és pot jutjar Chávez pels fragments de discursos que ens arriben, tot i que siguin reals. Jo m’he emocionat escoltant alguns dels seus discursos”.
4. Sobre la teologia de l’alliberament, Forcades explica: “Joan Pau II no va entendre que les reivindicacions de la teologia de l’alliberament, que propugnen un canvi de model socioeconòmic, són legitimes. Es una teologia que no nomes parla del vessant espiritual, sinó que es pronuncia sobre el necessari canvi socioeconòmic (…) El neoliberalisme salvatge és absolutament reversible (…) El principi del màxim benefici no encaixa amb l’Evangeli; una altra cosa es la iniciativa privada”.
5. Sobre la pluralitat política a l’Església, Forcades comenta: “Ja des del concili Vaticà II, als anys seixanta, s’ha tingut molta cura a no pressuposar que hi ha un partit catòlic. La pluralitat dins l’Església crec que és bona i espero que continuï. Amb l’Evangeli a la mà, hi ha llibertat per concretar, en un partit polític o en un altre, les teves ganes d’una societat millor. El vessant de la justícia social és el que des de la teologia de l‘alliberament es considera prioritari per sobre de qüestions morals com l’avortament o el divorci. Jo em sento més propera als que decideixen el seu vot en funció de la justícia social i econòmica”.