1. Leo Messi és qualificat de Déu gràcies a un altre gol màgic. El meravellós primer gol de l’astre argentino-català del Barça a l’Athletic en la final de Copa. És una manera de parlar. ¿Idolatria? ¿Ídol de fang? ¿Ídol d’or? Des d’una perspectiva cristiana, Messi és infinitament més. És fill de Déu.
2. El jugador és tant extraordinari i la jugada del primer gol és tant impossible de realitzar i difícil de narrar pels millors periodistes especialitzats com també Déu és un misteri extraordinari i difícil d’explicar pels més savis i sants teòlegs. El claretià Ignasi Ricart diu en el seu comentari setmanal al “Full Dominical” que parlar de Déu és més difícil que experimentar-lo i invocar-lo.
Ricart cita uns versets de Salvador Espriu en “Per al llibre de salms d’aquests vells cecs”. “Déu m’és feixuga, / constant, immensa falta / d’ortografia. / M’avergonyeixo, / perquè, si goso escriure’l, / no sé de lletra”.
3. ¿Com els homes i les dones d’aquest món poden apropar-se a aquest Déu del que tant difícil és parlar i escriure per manca de paraules adequades? Ignasi Ricart cita a Miquel Estradé, el ja difunt monjo de Montserrat d’exquisida espiritualitat i capacitat comunicativa. “Vaig dir al meu pare: Parla’m de Déu; i ell se’m quedà mirant i estimant. Vaig dir a la mare: Parla’m de Déu; i la mare em va fer un petó. Vaig dir a la gent: Parla’m de Déu; i la gent m’estimà. Vaig dir a Jesús: Parla’m de Déu; i Jesús resà el Parenostre”.
4. Lionel Messi, Ignasi Ricart, Salvador Espriu, Miquel Estradé, les persones que pregunten i cerquen, els que escolten, els que miren amb estimació, els que estimen, sobretot els que pateixen i viuen a les perifèries, els que resen, practiquen i viuen segons l’esperit del Parenostre… són fills de Déu.
5. “Tots els qui viuen portats per l’Esperit de Déu són els fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut pas un esperit d’esclaus que us faci viure una altra vegada en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: Abbà, Pare. Així l’Esperit s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell” (Carta de Pau als cristians de Roma, 8. 14-17).