El relleu del cardenal Lluís Martínez Sistach com arquebisbe de Barcelona pot produir-se en qualsevol moment. Ara, un cop celebrades les municipals, o en el període que acaba de començar fins les eleccions catalanes, o després del 27S.
El Vaticà, per prendre una decisió encertada, ha de tenir en compte la realitat de Catalunya, de la seva capital i de l’Església catalana. Els fets i totes les eleccions demostren que la realitat social, econòmica, cultural, històrica, institucional, electoral i eclesial de Catalunya és diferent de la d’Espanya. El procés sobiranista, democràtic i pacífic, i les seves implicacions en l’eix sòcio-econòmic, és una característica específica de la societat catalana. Un fenomen sorprenent a tota Europa que s’ha produït en la passada campanya electoral és la irrupció pública de dues monges, Teresa Forcades i Lucia Caram. Però són dos casos molt diferents. Forcades fa una aposta clarament política i partidista. Caram és una opció eclesial i cívica.
Tot plegat té com a conseqüència que qualsevol persona allunyada de la realitat de Catalunya que fos nomenat bisbe d’alguna de les deu diòcesis catalanes seria com un extraterrestre. No entendria res de res. En llenguatge evangèlic, seria un pastor que no coneixeria les seves ovelles. Seria un mal pastor.
Si el Vaticà no comet l’error de nomenar un extraterrestre com a bisbe, hi ha dos noms que des de fa temps i de manera sistemàtica sonen en àmbits eclesials i periodístics com possibles bisbes de Barcelona. Sebastià Taltavull (1948), bisbe auxiliar de Barcelona, i Joan Enric Vives (1949), arquebisbe de la Seu i copríncep d’Andorra. Ambdós coneixen l’arxidiòcesi barcelonina i tota la seva complexitat. Tenen experiència. Són pràcticament de la mateixa edat i una dècada per endavant de missió pastoral. Taltavull destaca com pastor. Vives, com home de govern. Els experts sostenen que l’arxidiòcesi precisa en les circumstàncies actuals i pel futur immediat d’un bisbe que sigui alhora bon pastor i bon home de govern. Una síntesi de Taltavull i de Vives. ¿Per què no un tàndem episcopal?
(Article publicat a www.tribunacatalana.cat)