1. Sor Lucia Caram rebutja la política d’Ada Colau, candidata de “Barcelona en comú” a l’Ajuntament de Barcelona. Ho diu al twitter amb el seu llenguatge clar. “Barcelona tindria un problema si governés Ada Colau. S’ha de denunciar, condemnar i exigir justícia. Però tendir la mà i no excloure ningú (…) Els ciutadans podem i hem d’apostar pel bé comú. No podem rentar-nos les mans ni excloure ningú: això és cosa de tots”.
2. La monja dominica, una argentina profundament catalana i dona del món, té dret a definir-se sobre qüestions de la seva incumbència en la línia d’un dels seus llibres, “El meu claustre és el món”. Pot parlar de les qüestions del claustre i dels afers del món. També Jesús de Natzaret dedicava temps a la pregària i al servei dels altres. La veu de sor Lucia és respectable i molt autoritzada. Actua en el claustre, en el món, en la societat. Ella és una de les persones amb més experiència per parlar de la marginalitat, dels oblidats, de la gent que més pateix. El seu bagatge és immens. Acaba de ser reconeguda pel diari “El Periódico” com el català de l’any.
3. La postura de sor Lucia queda enfortida després que el líder de Podemos, Pablo Iglesias, doni suport electoral a Ada Colau. Iglesias menysprea al líder de la CUP, David Fernández, per la seva abraçada amb el president Artur Mas però es mostra servil amb el rei Felipe VI. Iglesias és ja un personatge més de la casta que fa por degut a ser un indocumentat i ignorant, no pel seu suposat tic tac revolucionari. Iglesias no admet, com un José Ignacio Wert qualsevol, la unitat de la llengua catalana parlada a Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Franja d’Aragó, Andorra, l’Alguer. Iglesias manté la postura franquista del PP d’apostar pel centralisme i de no donar suport al corredor mediterrani. Iglesias nega el dret a decidir en el programa electoral de Podemos. Iglesias i Colau és presenten com una opció renovadora però fan candidatura amb un partit del sistema com ICV.
4. Lucia Caram és una persona creient, compromesa i lliure. El seu llibre “El meu claustre és el món” acaba amb aquestes paraules: “Avui sé, finalment, que la meva llibertat és viure per els altres, que la meva felicitat és estar ‘expropiada per la utilitat pública’, perquè ‘a mi, com Jesús, la vida ningú me la pren, la dono lliurement’ (Joan 10, 18)”.