El catalanisme deu molt a Antoni Maria Oriol i Tataret, nascut el 1928 a Camagüey, Cuba, i mort a mitja tarda de la Diada de Sant Jordi de fa un any, 23 d’abril del 2014, a Barcelona.

          El sacerdot Oriol i Tataret és la màxima autoritat a Catalunya i al món en la Doctrina Social de l’Església. S’especialitzà en la qüestió nacional. Es autor, entre altres, de dos importants llibres sobre aquesta matèria. L’un és “Fet nacional i magisteri social” (Proa 2003) escrit amb col·laboració amb un altre expert destacat, el sacerdot Joan Costa. L’altre és “Nació i magisteri pontifici” (Proa 2007), volum de 750 pàgines que recull els textos dels Papes defensant els drets de les nacions.

          Mossèn Oriol defensava que el pensament social catòlic tracta a bastament els drets de les persones i els drets dels pobles i les nacions. Recordava sovint unes paraules de Joan Pau II, pronunciades el 1997 i que mantenen la seva vigència: “La dignitat de la persona i la garantia dels drets de les nacions són principis morals abans que normes jurídiques”. Mossèn Oriol exposava la seva convicció ben documentada que el Vaticà seria el primer Estat en reconèixer una hipotètica Catalunya convertida en Estat independent.

          La postura conceptual i pràctica del Vaticà respecte les nacions que aconsegueixen la independència en les últimes dècades a Europa és incontrovertible. Per això Joan Pau II va viatjar a tots els països que acabaven d’aconseguir la seva sobirania. Lituània, Letònia, Estònia, Eslovàquia, Eslovènia, República Txeca, Geòrgia, Ucraïna, Kazajstàn, Armènia, Azerbaiàn, Croàcia, Bòsnia Hercegovina.

          Ara el papa Francesc visitarà el proper dia 6 de juny aquest darrer país, Bosnia Herzegovina. Un petit poble de 3,6 milions d’habitants que és independent des de 1992. Així és, encara que no agradi als sobiranistes espanyols (PP, PSOE, PSC, Podemos, Ciudadanos, ICV, ¿UDC?)

          (Article publicat a www.tribuna.cat)