1. Polèmica sobre les revistes Destino, vinculada inicialment a la Falange, i Serra d’Or de Montserrat. Tot comença amb una entrevista que Jordi Amat, col.laborador de La Vanguardia, concedeix a El Pais que la titula “La revista Destino va fer més pel catalanisme que Serra d’Or”. La polèmica a les xarxes socials provoca que Amat escrigui un parell d’articles, “El dia que em vaig fer falangista” i “El destí d’un malentès”, publicats a Núvol, el digital de Cultura. Www.tribuna.cat publica l’article “Jordi Amat, falangista: Destino va fer més pel catalanisme que Serra d’Or” que, posteriorment, és reproduït a www.insaeculasaeculorum.cat. Aquest encreuament d’articles provoca un epistolari entre Jordi Amat i Oriol Domingo, el blocaire responsable d’In saecula saeculorum.

2. Jordi Amat escriu: “Benvolgut senyor Oriol Domingo, ara ja fa 50 segons o més que no retwitteja la seva notícia sobre la meva militància falangista. Si us plau, no deixi de fer-ho perquè ara ja li he agafat gust a la seva curiosa fascinació (per dir-ho d’alguna manera). Com que és un periodista rigorós i contrasta les fonts amb prou rigor, aprofito per evitar desmentir encara la meva activíssima militància totalitària. Si li sembla, ho repetim vostè i jo alhora: ‘Jordi Amat, falangista’. Cordialment”.

3. Oriol Domingo contesta: “Hola Jordi. Et recomano la lectura de l’article “El dia que em vaig fer falangista” escrit per Jordi Amat. Lamento que un home culte com tu es faci el graciòs amb coses que no fan gràcia como això de dir “Aquí teniu un falangista”. Cap democrata pot dir “Jo sóc un nazi”. També et recomano la lectura de l’article “Som on som gràcies a Serra d’Or, però també a Destino” de Viçens Villatoro. Ambdós articles és reprodueixen a la secció “Calaix de textos” de la web In saecula saeculorum. Els posts d’aquesta web, des de que va ser censurada a La Vanguardia, arriba als internautes gràcies als subscriptors (que no paguen res ) i a la seva presència al twitter, presència que no és cada 50 segons. Així continuarà. Oriol”.

4. Jordi Amat torna a escriure: “Bona nit senyor Domingo, vostè sap, com jo, que vaig fer servir la ironia davant d’un atac personal que em va semblar injust i gratuït. Amb independència de compartir o no el meu criteri (la comparació entre Serra d’Or i Destino no és un tema irrellevant tota vegada que van ser les dues revistes més importants publicades a Catalunya durant el franquisme), em va semblar que calia respondre perquè l’insult no hauria de formar part del debat entre persones civilitzades. No vaig respondre insultant. Vaig respondre amb ironia (amb autoironia) i afany constructiu, tant al primer com al segon article que vaig publicar a Núvol. L’ús malintencionat que no ha deixat de fer vostè de la meva ironia, sincerament, em resulta inexplicable. Jo què li he fet? Que tingui comptes pendents amb La Vanguardia ho trobo plausible, però no em sembla motiu suficient per obsessionar-se en la difamació contra mi. Li demanaria, per tant, que no insistís més. En la mesura que vol reproduir en públic aquestes meves paraules, li demano, si us plau, que reprodueixi també els dos textos que ara li adjunto perquè quedi clara quina és la meva visió de l’església catalana i Montserrat. Vostè ja ho sap, segur, perquè coincidirem en una reunió de la Comissió que havia d’organitzar la commemoració de les declaracions de l’Abat Escarré. Reprodueixi els meus textos i evitarem més equívocs. Atentament”.

5. Oriol Domingo li torna a contestar: “1/ Em tractes de senyor i de vostè. Jo et tractaré de tu. 2/ Fas servir la ironia. Jo també. Per això transcric l’escrit irònic publicat a www.tribuna.cat. 3/ Un atac personal sempre és injust i gratuït. 4/ No t’he fet cap atac personal ni te’l faré. 5/ L’ús que l’article de Tribuna fa de la teva ironia és explicable i penso que no es malintencionat. 6/ Tu no m’has fet res. Bé, si. Atribuir-me ara mala intenció. 7/ No tinc cap compte pendent amb La Vanguardia. Vaig desvincular-me del diari per decisió lliure meva. No vaig acceptar cap censura injustificada si es que hi ha alguna censura que sigui justificada. La llibertat val la pena i no té preu. El qui te algun compte pendent és La Vanguardia en si mateixa. 8/ No tinc cap obsessió amb tu. Dono a l’article que parla de tu i que transcric a in saecula saeculorum el mateix tracte que dono als posts de la meva web al twitter. Així ho continuaré fent. 9/ No difamo contra tu. 10/ Em reafirmo en donar el post que transcric de www.tribuna.cat. 11/ No hi ha cap inconvenient en reproduir els dos textos que adjuntes. A In saecula saeculorum no hi ha cap “policia religiosa” que diria l’Enric Juliana, ni cap “agent gihadista” que diria en Jorge Fernández Diaz, ni cap “periodista censor”, ni cap “falangista” que tu diries irònicament”.

(Els articles “Ciment social” i “Donar forma a una Esglèsia pròpia. Una aproximació”, del que és autor Jordi Amat i que en demana la seva publicació són transcrits a la secció “Calaix de textos” d’In saecula saeculorum. A la mateixa secció ja es publiquen tres articles més sobre aquesta polèmica: “El dia que em vaig fer falangista”, de Jordi Amat; “Jordi Amat, falangista: Destino va fer més pel catalanisme que Serra d’Or”, publicat a www.tribuna.cat; i “Som on som, gràcies a Serra d’Or , però també a Destino” de Vicenç Villatoro i publicat al diari “ARA”).