1. Les religions i Déu haurien d’estar en perill d’extinció segons desitja el periodista, locutor i showman Xavier Sardà.
2. Sardà ho diu en un dels nombroso programes radiofònics i televisius en que participa. Confessa: “¿Què m’agradaria declarar en perill d’extinció? Ho tinc claríssim. Cada vegada sóc menys tolerant respecte les creences religioses dels altres. M’agradaria assistir a una situació de crisi important de les religions, de totes. I de que la gent fos feliç sense necessitat de creure en un Déu superior. Això m’agradaria veure en extinció”.
3. ¿Extinció? ¿Neteja ètnica? ¿Neteja ideològica? ¿Què entén Sardà per religió? ¿Per creença religiosa? ¿Per felicitat?¿Per Déu? ¿És el cristianisme una religió? Jesús el Crist fou condemnat a mort per l’autoritat religiosa i pel poder polític. ¿Cal liquidar també aquest cristianisme? ¿Sap en Sardà que ell mateix s’hauria d’extingir ja perquè forma part de la cultura cristiana amb els seus aspectes negatius i amb els seus aspectes humanitzadors? ¿Per què rebutjar la hipòtesi de que Déu és o no és amb independència del que els creients i els ateus en pensin?
4. ¿Val la pena indultar de l’extinció sardaniana a persones que són creients en el Déu de Jesús i solidaris amb els altres com tanta gent com el Pare Manel, amic de Xavier Sardà, o també cal enviar-los als lleons de Neró, Stalin i Hitler i tants altres que s’han erigit en deus? El Pare Manel, i la gent com ell, rebutgen aquests deus inhumans i monstruosos que no creuen en Déu. El Pare Manel i la gent com ell no s’inventen cap Déu. La seva actitud és de recerca humil per estar oberts, entre la fe i el dubte, a les petjades de Déu. Petjades en la pròpia intimitat, en els altres, en els marginats, en la gent que estima, en la gent que perdona i que demana perdó, en el missatge evangèlic. Hi ha gent fascinada per la figura de Jesús. Consideren que el seu missatge és vàlid avui perquè és significatiu pels homes i les dones dels segle XXI i perquè afecta a la profunditat de la condició humana.
5. L’Evangeli també parla de felicitat. “Feliços els pobres en l’esperit perquè d’ells és el Regne del cel. Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. Feliços els humils, perquè posseiran la terra. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats. Feliços els compassius, perquè seran compadits. Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel”. ¿Algú dubta que aquesta felicitat és també plenament humana? ¿Cal extingir-la?
Fotografia de El Hormiguero