1. Els poders polític i eclesiàstic d’Espanya barregen terrorisme i drets de les nacions o sobiranisme. Així succeeix en l’acord antigihadista signat per Mariano Rajoy i Pedro Sánchez i també en la instrucció pastoral de la Conferencia Episcopal Espanyola liderada a l’any 2002 pel cardenal Antonio M. Rouco i pel llavors arquebisbe Antonio Cañizares.
2. El pacte PP/PSOE es titula “Acuerdo para afianzar la unidad en defensa de las llibertades y en la lucha contra el terrorismo” (2 de febrer del 2015). La instrucció pastoral de l’episcopat espanyol es titula “Valoración moral del terrorismo en España, de sus causas y de sus consecuencias” (22 de novembre del 2002). Les denominacions d’ambdós acords responen a un plantejament espanyolista similar. Sota belles paraules de llibertat i de pau s’amaga un atac contra els drets legítims dels pobles, com Catalunya, a la seva sobirania.
3. L’anterior post, “Jesús terrorista, segons el pacte antigihadista”, ja va denunciar l’acord PP/PSOE. Un nou post dedicat a la instrucció pastoral de l’episcopat espanyol també podria denominar-se “Jesús terrorista, segons la Conferencia Episcopal Espanyola”. Però cal deixar constància que hi hagué 13 bisbes que no donaren suport al text impulsat pel tàndem Rouco/Cañizares.
4. Un dels bisbes que amb més claredat s’ha manifestat sobre aquest afer es Josep Maria Guix (1937-2009). Guix, sent bisbe de Vic, ho va fer en el pròleg del llibre “Fet nacional i magisteri social de l’Església” (2003), d’Antoni M. Oriol i Joan Costa. El bisbe Guix sosté que “el fet nacional i el terrorisme no poden ser tractats de manera barrejada en un mateix document perquè, d’entrada, el fet nacional ja queda marcat per una connotació negativa que fàcilment pot crear en el subconscient una prevenció, com si el nacionalisme estigués marcat per l’estigma d’una espècie de pecat original que l’acompanya com un ròssec inseparable”.
5. El bisbe Guix afirma: “Els desitjos i els esforços orientats a l’autodeterminació i a la sobirania política, si són realitzats sense violència i amb diàleg –encara que comporti una certa confrontació política- no són condemnables ni moralment inacceptables. Un judici condemnatori dels bisbes en aquest afer podria ser titllat d’ingerència política mancada de legítima competència pastoral”.