1. Un cristià pot sentir-se còmode amb l’esborrany de Constitució catalana que ha redactat un grup de juristes liderat per Santiago Vidal. Ja des del preàmbul s’empra aquest to: “Declarem de forma solemne que som germans de tots els pobles, que busquem la fraternitat, amistat i el respecte de tots ells”.
2. La qüestió explícitament religiosa es mencionada dues vegades. Sobre la igualtat: “Ningú pot ésser discriminat per raó de sexe, ètnia, origen, creences religioses o polítiques, opinions, minusvàlua física i/o psíquica, llengua, orientació sexual, o qualsevol altra circumstància personal , social o cultural”. Sobre la llibertat: “Es garanteix la llibertat religiosa i de culte. Tota persona té dret a escollir lliurement la seva religió i conviccions filosòfiques, així com de dur-les a la pràctica de forma pacífica. L’Estat es declara aconfessional i en conseqüència, cap religió podrà ser subvencionada amb fons públics. Les pràctiques d’ús de vel integral que oculti la cara en espai públic, sota l’excusa de religió, no són mereixedores d’empara legal.
3. Sobre la dignitat i la integritat humana: “La vida és inviolable. La pena de mort està expressament prohibida”.
4. Catalunya és definida com “nació de pau”. En aquest sentit estableix que “els valors suprems que l’Estat republicà vol transmetre a la resta de pobles del món són la justícia social, la cultura, la pau, la lluita contra la pobresa, la protecció del medi ambient, la solidaritat, la cooperació internacional, el desenvolupament sostenible, i la igualtat en drets i deures de tots els éssers humans”. També fa referència a les “relacions de bon veïnatge amb l’Estat espanyol”: “Catalunya és conscient dels múltiples lligams que en el decurs de la nostra història ha tingut amb el poble espanyol, i desitja fermament mantenir-los i millorar-los en condicions de bilateralitat. La república garanteix els drets de tots aquells catalans que, per una u altra raó, vulguin lliure i democràticament conservar les seves relacions personals i col•lectives amb els nostres germans de la península ibèrica”.
5. “L’esborrany de Constitució tracta sobre la família. Per exemple: “La família serà objecte d’especial protecció, amb independència de si les persones afectades han decidit viure sota una relació heterosexual, homosexual, monoparental o de qualsevulla altra classe”. Sobre el dret a la llibertat de matrimoni: “L’home i la dona tenen dret a contraure matrimoni amb plena igualtat jurídica, amb independència de la orientació sexual de la parella escollida lliurement. Les relacions jurídiques de parelles de fet gaudeixen d’idèntics drets civils i socials que les famílies lligades per matrimoni”.
6. Hi ha cristians que admeten aquest plantejament sobre la família. Ho admeten en consciència i per respecte als altres. Alguns sectors eclesiàstics no ho veuran bé. En tot cas, la institució eclesial pot proposar la seva visió sobre les relacions familiars, però mai ho pot imposar. No es pot caure en un nacional catolicisme que, per definició, no és cristià.
www.unanovaconstitucio.cat
Fotografia de Ateneu Barcelonès