1. La caiguda en desgracia del cardenal Tarcisio Bertone (en la foto) s’ha confirmat dies abans del passat Nadal. Representa un error de l’estratègia vaticana de “La Vanguardia”.
2. El Grupo Godó va lliurar el darrer Premio Internacional Conde de Barcelona al cardenal Bertone que fou secretari d’estat del Vaticà durant el pontificat de Benet XVI. Era el 22 de setembre del 2012, dies després d’una de les grans manifestacions sobiranistes i sis mesos abans de l’elecció de Jorge M. Bergoglio com Papa amb el nom de Francesc (13 març 2013). A partir de l’elecció de Francesc va començar la caiguda de Bertone. Durant el seu mandat, amb responsabilitat seva o no, hi hagué intrigues, situacions delicades, escàndols, el cas Vatileaks. Va abandonar el càrrec el passat 15 d’octubre. Francesc va lamentar també que Bertone, després de deixar la secretaria d’estat, anés a viure a un apartament luxós. Dos mesos després, el Papa va aprofitar que Bertone complia 80 anys per rellevar-lo com a camarlenc, que es la màxima autoritat de l’Església catòlica en el període que va entre la mort o la renuncia d’un Papa i l’elecció d’un altre.
3. Ja el mateix dia en que es va lliurar el premi a Bertone, el 22 de setembre del 2012, el plantejament no va tenir la magnitud desitjada pels organitzadors del Grupo Godó. Un objectiu era que aquell acte se celebrés a Montserrat amb la presència del Rei, llavors Juan Carlos, amb l’intent de mostrar una entesa cordial entre la monarquia espanyola i el que significa l’abadia benedictina a Catalunya des de les perspectives eclesial i cívica. No va ser així. Ni el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ni l’abat Josep M. Soler ho van veure clar, i es va descartar Montserrat. La cerimònia es va celebrar al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes amb presència del rei d’Espanya, del president de Catalunya, Artur Mas, i de Javier de Godó.
4. Aquests fets, actualitzats ara gràcies a la substitució de Tarcisio Bertone per Jean-Louis Tauran com cardenal camarlenc, confirmen a posteriori que la decisió de “La Vanguardia” fou errònia. Mestres savis ensenyen que en periodisme, incloent-hi els que a si mateixos es consideren cronistes magistrals i vaticanistes sibil•lins, s’ha de ser humil. Com en tot en aquesta vida.
Fotografia de Pontificia Universidad Católica de Chile