1. La querella contra el president de la Generalitat fou acceptada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC de Espanya) un dia en que Artur Mas estava a Montserrat. Era el 22 de desembre. L’aparell estatal espanyol s’oposava una altra vegada al dret de Catalunya a escollir el seu futur. Alhora, el mateix dia, el funeral pel monjo Marc Taxonera, home profundament creient i compromès amb la democràcia i les llibertats de Catalunya, es celebrava al monestir benedictí.
2. La manca d’entesa entre Espanya i Catalunya és permanent. El “amamos Cataluña por española” utilitzat per gent de PP, PSOE, Podemos i similars és una fórmula ja utilitzada per José Antonio i els seus falangistes “revolucionaris”. Tot val per neutralitzar la llibertat dels catalans. Davant d’aquesta situació, l’eminent cirurgià Josep Trueta, va escriure el 1946 “The spirit of Catalonia” des de l’exili a Anglaterra. Trueta i molts intel•lectuals volien explicar al lector anglo-saxó i al món la història, la cultura i la contribució catalana al progrés de la civilització occidental.
3. Trueta escriu a “L’esperit de Catalunya”: “Com a poble, els catalans havien arribat al cim del seu poder creador, marxant al capdavant en el progrés humà gràcies a les seves realitzacions en lleis, arts, comerç, indústria i desenvolupament social. Aquest poble, que mai no havia estat subjugat per cap potència estrangera, ni envaït, ni físicament destruït -si bé fou afeblit- per epidèmies, ni havia sofert en el curs dels segles cap supressió material de les seves institucions tradicionals, aquest poble anava a desaparèixer d’entre les nacions, esvaint-se en una vaga unitat coneguda amb el nom d’Espanya, en la qual no sobreviuria, pràcticament, res de l’experiència adquirida quant constituïa una nació a part, ja que el nou Estat espanyol no seria pas el resultat de l’afectiva col•laboració de catalans, castellans i bascos, sinó simplement l’ampliació de Castella i la progressiva abolició de l’antiga vida catalana en totes les seves manifestacions”.
4. El monjo Taxonera era lector de l’obra del doctor Trueta i sintonitzava amb el seu esperit. La tasca de Taxonera fou destacada per l’abat Josep M. Soler en l’homilia del funeral. Una part homilètica fou dedicada a la fe i l’esperança cristianes de Taxonera. Una segona part, al seu compromís cívic. Defensa i promoció dels drets humans. Activitats a favor de la identitat de l’Església catalana. Acolliment de les persones i dels grups que s’aixoplugaven a Montserrat per evitar una detenció.
5. Aquest era l’esperit cristià, cívic i catalanista que el president Artur Mas i tots els presents respiraven en el funeral i enterrament de Taxonera el passat 22 de desembre. El mateix dia en que la maquinària estatal espanyola donava un nou pas contra “The spirit of Catalonia”. Pero l’esperit de Catalunya continua viu en el poble.
Fotografia de La Veu del País Valencià