1. Pablo Iglesias demostra en el seu míting a Barcelona que no té ni idea, entre altres carències, de l’aportació democràtica de l’Església catalana.
2. El míting d’Iglesias coincideix en el temps entre la mort del pare Marc Taxonera, (divendres, 19) i del seu enterrament (dilluns, 22) a Montserrat. Taxonera (1919-2014) fou personalment i en nom del monestir un personatge clau en nombroses actuacions en defensa dels drets humans i de la nació catalana durant la dictadura, la transició i en els temps actuals. Taxonera és un punt de referència i un exemple pels demòcrates, creients o no. Però Iglesias no té ni una paraula de record vers aquest monjo. Lògic. El líder de Podemos no té ni idea de Catalunya ni de la tasca eclesial realitzada en els segles XX i XXI.
3. Des d’una perspectiva ètica el discurs d’Iglesias és un més de la casta. Ignorància, lerrouxisme, menyspreu, ambigüitat, decadent, buidor ideològica, mentires.
4. Iglesias ve a Catalunya i ignora el català com fan els polítics de la casta espanyola, i els seus criden contra el català. Utilitza un llenguatge tronat quan diu allò que “España és un país de paises”. Es a dir, Catalunya és un “paisito” del país espanyol. Diu a David Fernández, de la CUP, que ell mai s’abraçarà a Artur Mas però amaga que dona la mà servilment al rei Felipe VI (foto), i que saluda amicalment a l’ex fiscal Carlos Jiménez Villarejo i a l’ex jutge Baltasar Garzón, personatges molt mal considerats pel sobiranisme català. Menteix quan diu que Podemos és partidari del dret a decidir en tots els assumptes, però no reconeix el dret a decidir del poble català. Podemos és un aliat de la casta financera i mediàtica d’Espanya contra el sobiranisme català. Podemos s’apropia sense vergonya de l’Estaca sobiranista de Lluís Llach.
5. L’endemà del míting espanyolista de Podemos es celebra a Montserrat el funeral pel monjo Marc Taxonera. Pablo Iglesias i la seva gent ho ignora. Molta gent d’altres sectors, creients o no, es confabulen per continuar defensant els drets i les llibertats de les persones i dels pobles, inclòs el dret d’autodeterminació. Un d’aquests pobles és Catalunya.