1. Una reflexió sobre el comportament de l’Església jeràrquica és apuntada per un internauta, Jordi, a partir de la lectura d’alguns posts d’In saecula saeculorum. Analitza el contrast entre el que és predica i el que es practica i apel•la a la revolta a l’Església i a la societat del segle XXI per part dels ciutadans, catòlics o no.

2. Els Papes han ofert molta doctrina social i política (Rerum novarum, Quadrigessimo anno, Pacem in terris…) a favor dels drets del que molts anys se n’ha dit les minories ètniques. Però una cosa és el que els Papes diuen i una altra és el seu comportament amb aquells poders que conculquen la doctrina de les seves encícliques.

3. L’internauta confessa: “En una sessió celebrada a la Fundació Joan Maragall és va parlar molt del contingut dels escrits de Joan Pau II, que serien favorables a les justes aspiracions del nostre poble. I mentre ens mencionaven aquests textos pontificis, jo estava pensant que el comportament d’aquell Papa, les vegades que havia vingut a l’Estat espanyol, no concordava gens amb el contingut d’aquells textos citats”.

4. Un altre exemple. Explica: “Considero molt interessant que el papa Francesc hagi regalat l‘Evangelii gaudium als estrenats reis d’Espanya. Ara, si no se’ls diu a la cara a aquests reis i els altres manaires espanyols de tots colors que allò que surt en el text va per ells, no es donaran mai per al•ludits”.

5. L’internauta cordial i reflexiu conclou: “Aquestes consideracions solament són una reflexió sobre la incoherència dels jerarques i, de retop, és una invitació als catòlics crítics a augmentar la pressió, aprofitant que el Papa es mostra més favorable i que tota la societat en general es rebel•la contra la ‘casta’. Els que, als anys seixanta, vàrem empènyer també vam aprofitar l’ambient generalitzat de rebel•lió i el regal immens de la presència de Joan XXIII” (en la foto).