1. El Vaticà observa amb interès el 9N i veu el contrast entre Catalunya i Espanya en els àmbits cívic, polític i eclesial.
2. El Vaticà sap que el procés sobiranista català és mou amb un estil i unes actuacions de caràcter pacífic i democràtic. És un model exemplar sobretot en un món en que els conflictes són tractats de manera violenta.
3. El Vaticà coneix que la presència de l’Església catòlica en la societat catalana en general i en el procés sobiranista en concret respon als plantejaments de la Doctrina Social de l’Església. Aquests plantejaments són assumits per les successives generacions de bisbes en els seus documents oficials. Destaca un punt. Totes les reivindicacions polítiques són legítimes si es promouen de manera pacifica i democràtica. Per tant, el sobiranisme és legítim. Laics cristians catalans sostenen que establir una relació entre una Catalunya sobirana i una Espanya sobirana es la millor fòrmula per garantir els majors nivells de llibertat i solidaritat entre ambdós pobles.
4. El Vaticà veu el contrast entre Catalunya i Espanya. En l’àmbit cívic i polític, no s’entén que en ple segle XXI i a l’Europa democràtica, un Govern i tot l’aparell d’un Estat es dediquin a perseguir als ciutadans i als seus representants institucionals pel “delicte” de reclamar i exercir el dret democràtic a votar.
5. El mateix 9 de novembre, el papa Francesc feia a l’hora de l’Àngelus a Roma una reflexió sobre la caiguda del mur de Berlín ara fa 25 anys. El Papa parla de “cultura de la trobada” i clama que “son necessaris ponts i no murs”. Un comentari. La llibertat, la solidaritat, la sobirania de les persones i dels pobles són cultura de trobada i ponts d’entesa. Avui els murs de separació estan a altres indrets. Són les barreres mortals aixecades a Melilla convertides en fronteres inexpugnables per impedir que els pobres del tercer món siguin acollits fraternalment a l’Europa del benestar. Per això Jorge Fernández Díaz i el Govern Rajoy no conviden al papa Francesc perquè visiti Melilla. Per ells, primer és el compliment de la legalitat constitucional que permet casos vergonyosos com el de Melilla.
Fotografia de Pablo Fernández