Raons per votar Sí/Sí el 9N2014 com a ciutadà i com a cristià

1. El papa Francesc ha recordat als reis d’Espanya en la seva trobada al Vaticà els drets dels pobles. Ha lliurat a Felip VI i Leticia un exemplar de l’Evangelii gaudium (La joia de l’Evangeli). El lliurement d’aquesta exhortació apostòlica es intencionat, no merament protocol•lari. Alguns dels 288 punts d’aquest document són aplicables al procés sobiranista de Catalunya.

2. Heus aquí alguns dels punts de l’Evangelii gaudium: “Aquest poble de Déu s’encarna en els pobles de la terra, cada un dels quals té la seva cultura pròpia (…) Cada poble, en el seu esdevenir històric, desenvolupa la seva pròpia cultura amb legítima autonomia (…) Els distints pobles en què ha estat inculturat l‘Evangeli són subjectes col•lectius actius, agents d’evangelització. Això és així perquè cada poble és el creador de la seva cultura i el protagonista de la seva història (…) La pau es funda no sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el dels drets dels pobles (…) Respectant la independència i la cultura de cada nació, cal recordar sempre que el planeta és de tota la humanitat i per a tota la humanitat (…) Necessitem créixer en una solidaritat que ha de permetre a tots els pobles arribar a ser per ells mateixos artífexs del seu destí (…) L’autor principal, el subjecte històric d’aquest procés, és la gent i la seva cultura, no és una classe, una fracció, un grup, una elit. No necessitem un projecte d’uns pocs per a uns pocs, o una minoria il•lustrada testimonial que s’apropiï d’un sentiment col•lectiu (…) Les armes i la repressió violenta, més que aportar solucions, creen nous i pitjors conflictes”.

3. Totes les postures polítiques són legítimes si s’expressen de manera pacífica i democràtica. La tesi de l’episcopat català es la que sempre manifesta en períodes polítics importants i quan els ciutadans són cridats a les urnes. “Defensem –afirmen- la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles”.

4. La democràcia es diàleg, participació, votació, decisió. Ningú, en nom de la democràcia ni en nom de res, pot posar traves a dialogar, participar, votar, decidir. Al contrari. La democràcia ha de fomentar el diàleg, la participació, les urnes, la decisió. Aquesta és la única pau que val la pena.

5. El Govern espanyol (ara, a més, amb un entorn corrupte insuportable), el Consejo de Estado (avui, encara, presidit per un franquista), el Tribunal Constitucional (segrestat pel Govern del PP i pel PSOE) i altes instàncies d’un Estat sense divisió de poders estan desacreditats. No tenen autoritat moral davant uns ciutadans que volen exercir pacíficament i amb llibertat el seu dret a manifestar-se i votar.

6. Votar a favor de la sobirania de Catalunya es expressar la voluntat de ser com són els pobles i les nacions sobiranes del món democràtic, inclosa l’Europa democràtica. Cap poble renuncia a la seva sobirania. Catalunya tampoc. La Catalunya sobirana vol establir una relació de igual a igual amb l’Espanya sobirana. Una relació basada en la llibertat, la solidaritat, la fraternitat. La sobirania no va contra ningú.

7. Hi ha una gran diferència entre el sobiranisme espanyol i el sobiranisme català. El primer només accepta l’Espanya sobirana, rebutja la Catalunya sobirana i no deixa que els catalans votin per decidir sobre el seu futur. En canvi, el segon és democràtic perquè la Catalunya sobirana accepta l’Espanya sobirana i propugna que tothom pugui votar.

8. El conflicte entre Espanya i Catalunya és resolt amb democràcia, amb més democràcia. Això vol dir més diàleg, més participació i urnes. El conflicte no es resolt per la força, ni per la imposició, ni amb violència, ni amb actuacions militars o policials.

9. Conclusió. Hi ha raons de caràcter cívic i cristià per votar i per votar Sí/Sí aquest 9/N/2014. Sí a que Catalunya esdevingui un Estat, i sí a que aquest Estat sigui independent.

Fotografia de La Veu del País Valencià