1. Albert Rivera es proclama ateu. Ho diu amb aire fanfarrò: “Jo sóc ateu”. Ho ha tornat a dir en el debat que Pilar Rahola ha intentat mantenir amb el dirigent de Ciutadans en l’informatiu de Can Basté.

2. L’ateisme de Rivera és curiós. És ateu però té fe. Fe nacionalista. Creu en una Espanya nacional, sobirana, eterna i indivisible. Com un dogma absolut, tancat. L’experiència cristiana considera que substituir Déu per qualsevol déu és idolatria i que els ídols degraden l’existència humana

3. Rivera, adorador de l’Espanya idolatrada, desqualifica el procés sobiranista català, democràtic i pacífic. El qualifica de bogeria. Ell ho té molt clar. Catalunya no és nació. Els ciutadans catalans no tenen dret a ser consultats de forma específica sobre quin present i futur volen per Catalunya. I, amb altres espanyols, propugna una democràcia sense urnes.

4. Rivera practica un nacionalcatolicisme sui generis. El nacionalcatolicisme franquista barrejava religió i política, Església i nació espanyola. Ara el dirigent de Ciutadans barreja ateisme amb política i amb nació. L’única nació espanyola, “por supuesto”. Diu: “Convèncer a un que creu en Déu que Déu no existeix es molt complicat”. Com dient: convèncer a un que creu en el dogma nacional espanyol que aquest dogma no existeix és molt complicat. També diu: “Demanar que cregui a algú que no creu és molt complicat”. Com dient: demanar que cregui en Catalunya com a nació a algú que no hi creu és molt complicat.

5. Albert Rivera critica “els fonamentalismes ideològics i religiosos sobretot quan es converteixen en dogmes”. No s’adona que ell cau en el mateix error perquè practica un fonamentalisme ideològic i ateu en defensa del dogma espanyolista.

6. Hi ha una sortida civilitzada a aquest laberint. Només cal reconeìxer quatre obvietats. La nació catalana no es dogma de fe. La nació espanyola tampoc és dogma de fe. L’Espanya sobirana hauria de respectar la Catalunya sobirana. La Catalunya sobirana hauria de respectar l’Espanya sobirana. I cal deixar votar als catalans sobre el seu present i el seu futur. Amb fe en les vies democràtiques i pacífiques. 

Fotografia de Agència Catalana de Notícies