1. L’ordre establert d’una societat és degrada si no respecta a les persones i als pobles. Aquest ordre és converteix llavors en desordre establert.
2- El desordre establert, legal i fins i tot constitucional, atempta contra la dignitat i la convivència de les persones i dels pobles. Una resposta dels cristians consisteix en col•laborar amb tots aquells que volen passar del desordre establert vigent a una situació basada en el respecte de les llibertats i dels drets de les persones i dels pobles, inclòs el dret a exercir la llibertat del vot .
3. La societat caracteritzada pel desordre establert (en els àmbits econòmic, social, cultural) fou analitzada i denunciada pel filòsof Emmanuel Mounier (1905-1950) i la revista Esprit. El pensament, la actitud i l’activisme de Mounier, home profundament cristià, va incidir en els documents més renovadors i humanistes del concili Vaticà II i ha influït en sectors de les diverses opcions ideològiques i polítiques del catolicisme català. Ha influït, per posar uns exemples, en l’eurocomunista Alfons Carles Comín, en els socialistes catalanistes Toni Comín i Jordi López Camps, en els socialcristians Joan Rigol i Antoni Castellà, en el sobiranista Artur Mas, en el republicà Oriol Junqueras.
4. El desordre establert predomina en l’avui per avui l’Estat espanyol. Nombrosos elements ho indiquen. Una Constitució de 1978, aprovada sota l’atenta mirada militar, que encara ara, al 2014, es interpretada contra el dret de Catalunya a decidir el seu present i el seu futur com a nació. Un Tribunal Constitucional desacreditat en la seva composició i en les seves sentències. Un Estat sense divisió de poders a la pràctica. Una corrupció que afecta a les institucions, des de la cúpula de l’Estat fins als diversos governs, partits i personatges rellevants. Un antic portaveu del president José Maria Aznar, Miguel Ángel Rodriguez, que parla impunement de l’afusellament del president Artur Mas. Els polítics d’Espanya, començant per Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, que consideren que impedir les urnes a Catalunya és un èxit de la democràcia espanyola, fent un ridícul gran davant l’opinió pública internacional.
5. El desordre establert a l’Estat espanyol no és soluciona amb prohibicions, ni amb amenaces, ni amb respostes recentralitzadores, autoritàries, dictatorials, violentes, feixistes, policials, militars. Postures d’aquest tipus formen part del desordre establert. Les pressions, les manipulacions i la censura d’alguns mitjans de comunicació també formen part del desordre establert.
6. Una de les respostes cristianes més lúcides i poderoses contra el desordre establert és la dissenyada per Emmanuel Mounier. Ell i la seva proposta de personalisme comunitari, d’arrels cristianes, consisteix en defensar i propugnar el desplegament dels valors de les persones i dels pobles. I fer-ho en la teoria i en l’actuació pràctica.