1. Els cristians partidaris del sobiranisme català són cristians i sobiranistes. Els cristians partidaris del sobiranisme espanyol són cristians i sobiranistes. Aquesta és una possible conclusió d’un debat a internet en torn un post de Ramon Bassas titulat “Clergues i cristianisme cool”. Bassas està vinculat a dues entitats prestigioses: cap de comunicació de Fragmenta Editorial i membre del consell de redacció a www.catalunyareligió.cat).
2. Ramon Bassas escriu en contra de “la identificació que alguns volen fer de la seva fe cristiana amb la fe independentista”.
3. Discrepar d’aquesta sospita de Bassas és raonable i coherent des d’una perspectiva cristiana i des d’una postura política a favor de la sobirania de Catalunya. Un cristià favorable a la sobirania no diu ni dirà mai que l’independentisme és una fe. I pot replicar: “Tot és molt senzill. Tota opció política és legítima per un cristià, des de defensar la sobirania espanyola a defensar la sobirania catalana, sempre que és faci per les vies democràtica i pacífica. Però a vegades l’equidistància és una trampa. El sobiranisme espanyol no admet el sobiranisme dels catalans i no deixa votar. El sobiranisme català admet el sobiranisme dels espanyols i vol que tothom pugui votar”.
4. Ramón Bassas replica: “Sí, aquest és el conflicte, resumidament. De fet, no és que el sobiranisme espanyol no permeti votar per la independència. No ho permet la llei. Potser que primer canviem la llei, oi?. El que no permet el ‘sobiranisme’ espanyol és resoldre el problema políticament. La meva opinió és que no hi ajuda gaire el ‘sobiranisme´català. Ara, independentment d’això, és obvi que els cristians, com a tals, no hi pintem res en cap bàndol. Ara, com a ciutadans, cap problema. ¿No trobes?”
5. ¿No trobes? No, no trobo. La resposta a Bassas consisteix en repetir el punt 3 d’aquest post. Pot afegir-se un comentari que apareix a “Converses amb Josep Rius-Camps” que és un diàleg apassionant realitzat fa més d’un any entre Ignasi Moreta (editor de Fragmenta) i el teòleg i biblista català, de prestigi internacional. Moreta li diu que avui té més importància l’indiviu. Rius-Camps contesta: “La persona, sí. Jo, per exemple, em sento molt català, i si mai es vota la independència, votaré a favor, però no negaré el pa i la sal al del costat que és castellà, i seré molt conscient que hem de conviure, que es pot conviure”. Aquest comentari és compartit pels catòlics que són partidaris de la sobirania catalana democràtica i pacífica.
Fotografia de Wiros