@pvallin (periodista de la Vanguardia: “Viure a l’estranger i tenir pares catalans. Viure a Catalunya i tenir pares estrangers … Neteja de sang?”

@orioldomingo: “En una Catalunya sobirana es pot ser català, espanyol, català/espanyol. A l’Espanya constitucional només es pot ser espanyol “

@pvallin: “Ho sento, company, perquè et veig commogut, però pàtries i déus encapçalen la meva llista de Grans Ficcions Sanguinàries”

@orioldomingo: “¿També la pàtria i deessa espanyola és una gran ficció sanguinària?. Però hi ha un camí lliure, solidari, pacífic, sobirà (…) 

@pvallin: “Clar. Nació és una altra de les meves Grans Ficcions Sanguinàries. Un llast del XIX (dius bé) ple de romanticisme reaccionari”.

@orioldomingo: “Una nació aspira a tenir  estat. ¿Obsessió? ¿Hi ha alguna nació amb estat que renunciï a ser estat?

@pvallin: “També, totes. És irònica aquesta obsessió per tenir o preservar un estat quan aquest subjecte històric conclou el seu cicle”

@orioldomingo: “Insinuar neteja de sang en una Catalunya que vol ser tan sobirana com Espanya en el segle XXI és ignorància o mala llet”