1. Dos personatges enormes i diferents de la cultura de Catalunya però amb coincidències de fons han mort a Barcelona amb quatre dies de diferència. Jaume Vallcorba amb el Rèquiem de Gabriel Fauré. Després Peret amb les seves rumbes “El mig amic” i “Catalunya té molt poder”.

2. Vallcorba i Peret han estat, són, dues persones vitals, joioses, amb gran força d’esperit fins el darrer segon de la seva existència en el planeta Terra. Ambdós desmitifiquen tòpics de cert agnosticisme i de cert anticlericalisme que consideren que persones sàvies amb gran nivell cultural i artístic no poden creure. Però Vallcorba i Pere han estat homes solidaris, d’esperança i de fe, cadascú a la seva manera i segons la seva consciència.

3. Peret va formar part durant una dècada  del segle XX de l’Església Evangèlica de Filadelfia, fins i tot com a pastor. Aquesta Església acull a mols membres de la comunitat gitana. El nom de Filadèlfia correspon a una de les set esglésies citades a l’Apocalipsi. Els seus fidels segueix les reformes de Luter i són pentecostals perquè creuen en els miracles i les inspiracions de l’Esperit Sant. Peret va deixar l’Església Evangèlica i deixar d’exercir com pastor. Ho justificava dient que deixava les estructures de les esglésies però que s’havia quedat amb Déu.

4. Fa un any, Peret, diminutiu de Pere, Pere Pubill Calaf, va participar en el Concert per la llibertat, en sintonia amb el procés sobiranista democràtic i pacífic de Catalunya. “M’he sentit més discriminat com català que com gitano” es algun dels seus comentaris. “Vaig néixer lliure i decideixo” es una de les seves declaracions mentre es fotografiava amb la samarreta que porta el lema “Via catalana a la independència”. Lògic és que des de les xarxes socials es demani que a la V del 11S també es cantin cançons de Pere en català i castellà.

5. Peret rumber,
gitano i català.
Visca la rumba,
visca el poble gitano,
visca el poble català!
Visca el mon sencer.

Post publicat a www.catalunyareligio.cat