1. El mal existeix i és toca. Al món. A la societat. A les persones.

2. El mal és pecat quan és fruit de la responsabilitat humana. Implica un trencament amb els altres, amb un mateix, amb el Déu en que hom creu.

3. La resposta consisteix en prendre decisions. Reconèixer el mal i el pecat. Demanar perdó. Refer el que s’ha trencat. Fer-ho des del fons del cor i realitzar-ho a la pràctica.

4. Aquests elements configuren un sagrament en l’Església catòlica. La confessió o reconciliació.

5. D’aquest sagrament se’n fa caricatura. Peca molt, confessa’t i ja està. Però el sagrament de la reconciliació no és una cerimònia de màgia. Deixa de ser sagrament si el confessant no esmena la situació pecaminosa.

6. La pràctica d’aquest sagrament està en crisi. Molts catòlics reconeixen el mal i el pecat, decideixen esmenar-ho però consideren que cal una fórmula de reconciliació diferent a l’actual. Obrir la consciència a un altre home, per sacerdot que sigui, no és comprèn.

7. Els protestants, a més, només admeten dos sagraments: baptisme i sant sopar. La seva consciència de pecat i la seva petició de perdó als altres, a un mateix i a Déu no cristal·litza en una forma sagramental específica. I els protestants també són cristians.

8. El cristianisme no es una existència basada en el pecat. El cristianisme consisteix en intentar viure, actuar, sentir i pensar segons l’Esperit de Jesús que te un estil d’alliberament, solidaritat, honradesa, compromís, pregària. El cristianisme consisteix en deixar-se transformar pel Parenostre.

9. Totes aquestes consideracions tenen que veure amb l’explosiva confessió de Jordi Pujol. Una de les reaccions que hi ha hagut és l’esclat de venjança i de ressentiment en alguns sectors polítics i periodístics.

10. Pujol, ex ja de tantes coses, té un repte ara i pel futur per sortir d’aquest infern. Ser i actuar de forma radicalment honrada i transparent. Ho ha de fer per convicció de país i d’home que és confessa cristià. Només així podria donar sentit a la seva vida personal i política. L’Evangeli de Lluc explica en l’episodi de la crucifixió que Jesús estava acompanyat per dos criminals penjats a la creu. Jesús, abans de l’últim sospir, es va dirigir a un d’ells: “En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís”. Era el criminal bo que, al final, aconseguia donar sentit a la seva existència.

Post publicat a www.catalunyareligio.cat