1. Els assistents es donen el signe de la pau a la missa, per exemple, de les 20 hores del dissabte 16 d’agost, a una població vallesana. Realitzen aquest signe de manera sòbria, cordial i somrient sense cap consciència de que sigui un gest profà, malgrat la carta circular emesa pel cardenal Antonio Cañizares, prefecte de la Congregació vaticana per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.

2. En aquesta celebració d’aquest dissabte es donen algunes situacions que poden trencar alguns esquemes mentals. Un noi amb síndrome de Down dona la ma a mitja dotzena de persones, entre pares i germans. Una parella, d’home i dona que conviuen sense estar casats, és donen un petó als llavis. Una divorciada i el seu acompanyant es donen dos petons a les galtes. Un regidor sobiranista dona la pau a dues noies de la immigració llatinoamericana. “La pau sigui amb tu”, diu ell. “Y contigo”, responen elles. Dos nois gais es donen la ma amb afecte i respecte.

3. La carta circular del cardenal Cañizares no diu res d’aquestes situacions tan humanes que viu la gent, siguin cristians o no. La circular cardenalícia es limita a fer una teologia més aviat abstracte i unes consideracions casuístiques. Però el cristià creu que Jesús dona la seva pau a tothom. Al noi de síndrome de Down, a la seva família, a la parella que conviu i s’estima sense papers, a la divorciada i al seu acompanyant, al regidor sobiranista, a les noies llatinoamericanes, als gais i les lesbianes.

4. Moltes d’aquestes persones estan fora de la legalitat estricta dominada pels poders. Estan a la perifèria, que diria el papa Frances. Com la dona cananea de l’Evangeli (Mateu 7, 21-28) d’aquest 20 diumenge del temps ordinari. Ella es rebutjada per l’ordre establert però, malgrat tot, es dirigeix a Jesús per plantejar-li un cas que afecta a la seva filla. Un cop més, Jesús saltant-se legalitats, normes i casuístiques li diu a la cananea: “Dona, ¡que gran es la teva fe!”. I la dona queda alliberada i amb pau al cor.

Post publicat a www.catalunyareligio.cat