1. La Biblia, tan l’Antic com el Nou Testament, reflexa la condició humana. Homes i dones, persones i pobles, viuen i moren en els textos bíblics. Sofreixen, riuen, estimen, pequen, enganyen, somnien, moren i esperen en Déu. “Per les seves pàgines s’hi passeja sense dissimulació tota la complexitat i el dramatisme de la història humana”, escriu el biblista Agustí Borrell. Des d’aquesta perspectiva, una sèrie de personatges fan pensar dramàticament en Jordi Pujol.
2. ¿És Pujol com Judes, el dels trenta maleïts denaris, doncs molta gent es sent traïda per la manera com l’ex president ha gestionat les finances familiars?
3. ¿És Pujol, que ha negat la realitat, com Pere que acovardit va negar públicament tres vegades a Jesús?
4. ¿És Pujol com el fill pròdig que malgasta lluny de casa els diners del seu pare però molt després torna un dia a casa i li demana perdó?.
5. ¿Es Pujol com el bandoler penjat en creu que reconeix al crucificat Jesús com home bo i innocent?
6. ¿És Pujol com Pau que cau del cavall i és converteix?
7. ¿És Pujol com Moisès que lidera el seu poble durant molts anys però, al final, es queda al desert sense entrar a la terra promesa?
8. El desert silenciós i solitari és el futur de Jordi Pujol.
9. I en aquest s primers dies de desolació poques són les paraules amables expressades. Com aquestes de Javier Elzo: “Pujol comet un error. Ho corregeix. Tard. Demana perdó. Es posa en mans de la justícia. Però la seva gran tasca està aquí. Manté la meva estima”.
10. El basc Javier Elzo és un personatge honorable. Catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat de Deusto. Les seves temàtiques d’estudi són l’anàlisi dels valors en general i del catolicisme a Europa Occidental en particular, i les conseqüències a la societat basca de la fi de l’activitat armada d’ETA (convivència, memòria, relats, victimaris, víctimes). Degut a les seves publicacions sobre la joventut basca propera a ETA va viure amb protecció deu anys, dos mesos i dos dies. D’aquest temps, cinc anys va tenir que portar escorta permanent.