Els periodistes Wifredo Espina, Rosa Cullell i l’autor d’aquest post debaten al twitter sobre el procés sobiranista i la condició humana.

WIFREDO: Proposen una força aèria catalana.

ROSA: Ara ja no “somniem truites”. Ara somniem exèrcits. No tenim res millor i més prioritari per fer?

WIFREDO: Aviat jugarem a soldats petits de plom, Rosa.

ORIOL: Hi ha “informacions” manipulades i que són falses informacions. Però ja va be per desprestigiar el sobiranisme (…) Els únics que malgasten diners amb avions i exèrcits sou els sobiranistes espanyols.

ROSA: Jo no sóc sobiranista. De cap país.

ORIOL: En algun lloc pagues impostos. Normalment es paguen en aquell país que té sobirania i poder sobre el contribuent.

ROSA: A mi tan em fa on pago impostos. He viscut a països diferents i pago perquè és un deure dels que treballem.

ORIOL: Qui paga impostos, i no opta per ser apàtrida, té el dret i el deure democràtics de votar en el país on els paga.

ROSA: Estimat Oriol. Jo vull tenir el dret de sentir-me apàtrida.

ORIOL: Tothom té el dret de sentir-se com vulgui. Apàtrida, espanyol, català, portuguès, alemany, cubà, saharià (…) Però és humà esperar que tothom, apàtrida o amb pàtria, actuï a favor de la llibertat i la solidaritat de tots.

WIFREDO: Diu bé Iceta. “Discutir sobre sentiments? Vinga, home!”. D’acord, Rosa? (Wifredo Espina es refereix a unes declaracions de Miquel Iceta: “No entraré a debatre sobre la diversitat nacional i els sentiments. Vinga home!”)

ORIOL: Dona i home són sexe, persona, comunitat, compromís, cultura, política, sofriment, fe o no, convicció, sentiment.