1. La pau sigui amb tu, cardenal Antonio Cañizares, prefecte de la Congregació per el Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments. Millor el tuteig. Es més cristià. Diu Jesús: “No us deixeu dir mestres perquè un de sol és el vostre mestre i tots vosaltres sou germans” (Mateo 23, 8).
2. Aquest cardenal espanyol ha escrit una llarga circular sobre el significat ritual de la pau a la missa. Pot estar-se d’acord en que aquest ritu ha de ser sobri i n’hi ha prou amb un signe de pau amb les persones que estan més a prop. Només cal suggerir que es faci així, sense imposicions ni més normatives. La proliferació de normes es angoixant, i no donen la pau ni en la consciencia personal ni en la comunitat.
3. El papa Francesc ho té molt clar. “Sant Tomàs d’Aquino destacava que els preceptes donats per Crist i els apòstols al poble de Déu són poquíssims. Citant sant Agustí, advertia que els preceptes afegits per l’Església posteriorment han d’exigir-se amb moderació per a no fer més feixuga la vida als fidels i convertir la nostra religió en un esclavatge quan la misericòrdia de Déu volgué que fos lliure” (“Evangelii gaudium” de Francesc).
4. La llibertat cristiana de les persones i dels pobles, a l’Església i al món, és el que dona la pau.
5. Poden posar-se diversos exemples pacificadors. Suprimir els vestits litúrgics faraònics i llenguatges estranys facilitaria el sentit de les celebracions i donaria mes pau espiritual. Hi hauria més pau si, ¿oi cardenal Cañizares?, no s’aprofités la trona dels temples ni les ni tribunes (Dicasteris, Conferència Episcopal Espanyola, La Razón) per confondre cristianisme i catolicisme amb unitat d’Espanya. Aquesta confusió es sacrílega perquè manipula el Déu de Jesús al servei d’uns interessos conjunturals i discutibles. També hi hauria més pau eclesial i cívica si el nomenament de bisbes no fos segrestat pel poder polític i per quatre cardenals servils amb aquest poder. En tot cas, la pau sigui amb tu, Cañizares, i amb tothom, vosaltres i nosaltres.
Post publicat a www.catalunyareligio.cat