1. ”Sóc un cristià indigne” ha confessat Jordi Pujol moltes vegades. Ho recorda Jordi Llisterri. “Jo mateix sóc creient, imperfectament creient” va dir el 2 d’octubre del 2009 en la cloenda del seminari “Religions i espiritualitat en un món en crisi “, organitzat pel seu Centre d’Estudis.
2. Cristià indigne, imperfecte. Hi ha una forma més suau però igualment clara d’expressar la mateixa convicció. “Ser cristià és un procés (…) Mai no s’és del tot cristià” és llegeix a “Jescucrist 2.0” de Francesc Torralba, doctor en Filosofia i Teologia.
3. Qué és ser cristià?. “L’opció pel Crist –escriu Torralba- és fer de la pròpia vida un camí de seguiment de de Jesús, de les seves ensenyances, del seu mestratge; un seguiment que obre horitzons en la vida personal i social, que desenvolupa la potencialitat creativa de tot ésser humà i activa la seva infinita capacitat d’estimar”. També sosté que val la pena seguir a Jesús, imitar-lo i “fer el que Ell va fer i com ho va fer, perquè entenc que és alliberador i fa més bella i bona l’existència”.
4. El també teòleg Gaspar Mora –autor de “La vida cristiana” i “Què és ser cristià?” coincideix amb Torralba. Diu: “Ser cristià és ser seguidor de Jesús (…) Ser cristià és una manera de ser personal, una actitud conscient i lliure, com ho fou la de Jesús davant dels seus jutges i afrontant la seva mort (…) Creure en Jesucrist és una manera de viure (…) Creure en Jesucrist és una adhesió lliure i personal a Ell. La fe és una actitud que engloba tota la vida”.
5. Una de les afirmacions de Mora és aquesta “Ser cristià és ser pobre”. Explicant textos evangèlics al respecte, comenta: “La vida autèntica no consisteix en posseir moltes coses sinó en estar desprès de tot. És una manera d’entendre la mateixa persona humana”. Afegeig: “El missatge cristià sobre la pobresa s’enfronta de ple a l’evidència de la nostra cultura que busca la riquesa i el benestar. La grandesa de l’home n es defineix pel que posseeix sinó per la seva capacitat d’estimar i per a seva llibertat davant de tot”.
6. GasparM ora conclou: “Ser cristià és ser pobre i estimar eficaçment”. La persona, més o menys creient o agnòstica, ha de tenir en compte que l’Evangeli interpel.la a cadascú. No al del costat, o a aquell polític, o a aquest teòleg, o al veí de l’escala, que també. Sobretot és un mateix que és interpel•lat per l’Evangeli.
Post publicat a www.catalunyareligió.cat